Ja hi tornem a ser. A voltes amb la sequera.
Per
segon any consecutiu tornem a veure el roures i altres caducifolis prenent la coloració
de tardor a ple estiu. Aquest dies ho he pogut veure a varis indrets de la
comarca: a Taradell, a Cantonigròs, a Barcons, i també a la fageda del
Matagalls en els indrets més pendents i de sol menys profund.
Juny
i juliol han estat dos mesos secs i calorosos. En especial juny ja va
mostrar uns quants dies de temperatures caniculars, fora de temps. Juliol ha
continuat amb una calor contundent, però més apropiada a l'estació. Agost
ha començat amb una calorada dura, però ja és el que toca en la
primera quinzena. El que ha acabat de reblar el clau ha estat la manca de
precipitacions. Si deixem de banda alguna tempesta forta a la
zona de Roda, Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià, que va deixar massa
pluja en massa pocs temps per a ser aprofitable, en general ha plogut poc aquests darrers dos
mesos. A Taradell es van mesurar en prou feines 10 litres al juliol. Juny i
maig ja varen tenir precipitacions clarament per sota de la mitjana. El
terra no estava gaire assaonat, i tot plegat ha fet que la vegetació
tornés a entrar en estrès hídric i es veies obligada a tancar l'aixeta de
la transpiració foliar.
Aquets
mecanisme de defensa protegeix la planta de la dessecació, però no és bo que
es repeteixi cada any de manera que quedi escurçat el cicle
vegetatiu dels arbres, doncs en limita el creixement i els debilita.
Ara
han arribat algunes pluges, no arreu, però ja és massa tard per els
arbres que ja han canviat el color de la fulla. I encara se’n hi sumaran
més, doncs la natura triga a reaccionar i la inèrcia de la sequera segur que farà
que en els propers dies veiem més esteses les àrees afectades visiblement
per la sequera.
Cada
vegada més sovint ens trobem amb calorades excessives, i altes temperatures
en èpoques que no toquen El canvi climàtic és evident, i si continua així
la vegetació s'hi haurà d'anar adaptant. De mica en mica, potser en dècades la vegetació
mediterrània més adaptada a les sequeres estivals i a les fortes calorades
anirà ocupant les zones més critiques per la pervivència de la
vegetació de caire atlàntic o centre-europeu, que té més requeriments de
humitat i és menys tolerant a les altes temperatures.
El temps ho dirà.
Pere Espinet.